- RAQUEL, per les gestions de compra - PAU, per acompanyar-me en el viatge i per aconsellar-me lo de les pegatines... - Sr. IBÁÑEZ, per prestar-nos desinteressadament un vehicle per al transport.
I a la XUPI, a tots i a totes, per estar ahí i no fotre'm fora com altres colles que he tingut, per eixe "savoir-faire", per l'aguant que teniu de vegades en quan, per eixa manera tan elegant de tocarse tothom els collons fent birres a la taverna, eixes calçotades, aquelles sotes a la mar xica, per tots el moments tan bons i també pels que no ho han segut tant, aquelles converses i aquelles discusions i raonaments de la vida, pels dinarets, soparets i algún que altre esmorzaret...En fi, LA XUPI MOLA. MOLTES GRÀCIES.
Però hem d'anar amb la darrera vespa adquirida i les seves enganxines de la ITV que li donen "caché" o amb el transmongolià (que no sé si tindrà tanta classe com la vespa).
Xiquets i xiquetes de la XUPI; TOTS GERMANS i GERMANES;
Aquest Blogger no es va concebre per a la discusió i la rajamenta. Hem perdut el bon camí. El ramat s'ha desviat i la fe fa aigua en alguns de nosaltres. Hem d'ésser concients dels perills d'aquest camí. I hem d'ésser concients que no es pot alcançar la felicitat sino per camins que a nosaltres ens pareix que no porten a ella. És dur, però la recompensa és eterna.
GERMÀ PAU i GERMÀ MORÀ;
Hem de perdonar. Hem de perdonar-nos entre nosaltres, però sobretot, hem de saber perdonar les dones. Sabem que el silenci de Déu durant la proba és insoportable. Germans; hem d'anar junts per aquest camí, amb les nostres germanes, i hem soportar-ho i hem soportar-nos entre nosaltres també. Tots i totes, germans i germanes, tots fills de Déu. Amb l'ajut del Senyor, amb amor (no sexe) i esperança (no la d'en Robert), en surtirem si hi ha fe. El rencor és el pitjor dels consellers. No oblideu mai que elles no en tenen cap culpa;
"La serpiente era el más astuto de todos los animales del campo que el Señor Dios había hecho, y dijo a la mujer: "¿Así que Dios les ordenó que no comieran de ningún árbol del jardín?". La mujer le respondió: "Podemos comer los frutos de todos los árboles del jardín. Pero respecto del árbol que está en medio del jardín, Dios nos ha dicho: ‘No coman de él ni lo toquen, porque de lo contrario quedarán sujetos a la muerte’". La serpiente dijo a la mujer: "No, no morirán. Dios sabe muy bien que cuando ustedes coman de ese árbol, se les abrirán los ojos y serán como dioses, conocedores del bien y del mal". Cuando la mujer vio que el árbol era apetitoso para comer, agradable a la vista y deseable para adquirir discernimiento, tomó de su fruto y comió; luego se lo dio a su marido, que estaba con ella, y él también comió"
TOT ES CULPA DEL DIMONI I NOMÉS PODEM LLUITAR AMB LA FE. NO PERDEM LA FE, GERMANS PAU i MORÀ, I PERDONEM LES DONES.
Ah, un altra cosa Alfred el blog si que es va concebre per a la discusió i la rajamenta, que quan no n'hi ha aixó es un aburriment i a mes no escriu ni cristo.
14 comentaris:
Si restaures la moto, intena no llevar les pegatines de l'ITV això li dóna "caché", són les senyals de la vida.
Agraïments per la inestimable col·laboració a:
- RAQUEL, per les gestions de compra
- PAU, per acompanyar-me en el viatge i per aconsellar-me lo de les pegatines...
- Sr. IBÁÑEZ, per prestar-nos desinteressadament un vehicle per al transport.
I a la XUPI, a tots i a totes, per estar ahí i no fotre'm fora com altres colles que he tingut, per eixe "savoir-faire", per l'aguant que teniu de vegades en quan, per eixa manera tan elegant de tocarse tothom els collons fent birres a la taverna, eixes calçotades, aquelles sotes a la mar xica, per tots el moments tan bons i també pels que no ho han segut tant, aquelles converses i aquelles discusions i raonaments de la vida, pels dinarets, soparets i algún que altre esmorzaret...En fi, LA XUPI MOLA. MOLTES GRÀCIES.
BRAVO! BRAVO! VIVA FREDY!
Quins caragols a la llanda ens vam fotre en Mollerussa el dia que vam anar a buscar la moto. Encara els recordo, impressionant.
Alfredo tio, pel to en el que escrius pareix que d'ací a poc te'n vages a Mongòlia per uns quants anys, ara has de ficar algo per a desmentir-ho
Uyyyy, Alfredito que ens coneixem... quina n'has fet ara? :)
Si tu te'n vas dos anys a Mongòlia, jo ho deixo tot i també me'n vaig!! Muacka!
Però hem d'anar amb la darrera vespa adquirida i les seves enganxines de la ITV que li donen "caché" o amb el transmongolià (que no sé si tindrà tanta classe com la vespa).
Però si tu eres la que no volia anar a Mongolia, només volies anar a Sant Petersburg a vore a Rasputin.
Claro, ara com Alfredo diu d'anar tu vas hasta en vespa.
Que tots sabem que tú i Raquel li feu comandita.
Envejòs, que eres un envejòs!!
Però tranquil, si tu me dius d'anar-nos-en els dos juntets a banyar-nos en boles al Bàltic... jo també ho deixo tot i me'n vaig amb tu...
Realment me n'aniria a qualque lloc amb el millor postor!!
Ahí queda esooooooo xiquets!!!
Xiquets i xiquetes de la XUPI; TOTS GERMANS i GERMANES;
Aquest Blogger no es va concebre per a la discusió i la rajamenta. Hem perdut el bon camí. El ramat s'ha desviat i la fe fa aigua en alguns de nosaltres. Hem d'ésser concients dels perills d'aquest camí. I hem d'ésser concients que no es pot alcançar la felicitat sino per camins que a nosaltres ens pareix que no porten a ella. És dur, però la recompensa és eterna.
GERMÀ PAU i GERMÀ MORÀ;
Hem de perdonar. Hem de perdonar-nos entre nosaltres, però sobretot, hem de saber perdonar les dones. Sabem que el silenci de Déu durant la proba és insoportable. Germans; hem d'anar junts per aquest camí, amb les nostres germanes, i hem soportar-ho i hem soportar-nos entre nosaltres també. Tots i totes, germans i germanes, tots fills de Déu.
Amb l'ajut del Senyor, amb amor (no sexe) i esperança (no la d'en Robert), en surtirem si hi ha fe.
El rencor és el pitjor dels consellers. No oblideu mai que elles no en tenen cap culpa;
"La serpiente era el más astuto de todos los animales del campo que el Señor Dios había hecho, y dijo a la mujer: "¿Así que Dios les ordenó que no comieran de ningún árbol del jardín?". La mujer le respondió: "Podemos comer los frutos de todos los árboles del jardín. Pero respecto del árbol que está en medio del jardín, Dios nos ha dicho: ‘No coman de él ni lo toquen, porque de lo contrario quedarán sujetos a la muerte’".
La serpiente dijo a la mujer: "No, no morirán. Dios sabe muy bien que cuando ustedes coman de ese árbol, se les abrirán los ojos y serán como dioses, conocedores del bien y del mal". Cuando la mujer vio que el árbol era apetitoso para comer, agradable a la vista y deseable para adquirir discernimiento, tomó de su fruto y comió; luego se lo dio a su marido, que estaba con ella, y él también comió"
TOT ES CULPA DEL DIMONI I NOMÉS PODEM LLUITAR AMB LA FE. NO PERDEM LA FE, GERMANS PAU i MORÀ, I PERDONEM LES DONES.
FAS POR!!
Que te pase últimament, Alfredo?
Ein?
Alfredo surt ja de la secta, nosaltres t'ajudarem en tot el que faci falta. T'ESTIMEM ALFRED.
Ah, i si tens raó Pau només li penso contestar a Alfred
Ah, un altra cosa Alfred el blog si que es va concebre per a la discusió i la rajamenta, que quan no n'hi ha aixó es un aburriment i a mes no escriu ni cristo.
Raquel, pensava que m'anaves a parlar dels caragols de Mollerussa.
Publica un comentari a l'entrada