El pene de Rasputín, principal atracción del primer museo del erotismo de San Petersburgo
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Desfeinats
Arxiu
-
►
2011
(12)
- ► de desembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2010
(69)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (3)
- ► de setembre (8)
-
►
2009
(57)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (2)
-
►
2008
(70)
- ► de desembre (7)
- ► de novembre (13)
- ► de setembre (2)
-
▼
2007
(87)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (5)
34 comentaris:
Ja,ja,ja,ja!!! Que bo!!
Ara vaig a entrar a la pàgina web del museu per reservar les entrades...
Aixó si que és tota una revolució!!
Ante la vitrina dedicada a Rasputín, puede leerse: "Pene de Rasputín, asesinado en San Petersburgo la noche del 16 al 17 de diciembre de 1916. 28,5 cm".
"¿Es verdad lo que se dice, que mirarlo ayuda a combatir la impotencia?", pregunta un hombre, incrédulo, al doctor Kniazkin.
"Sin ninguna duda", responde sonriente el médico.
Sonieta, per molt d'alcohol que açò porte, els cubates que fiquen a Sant Petesburg normalment no els fan així; no t'emociones.
Trankil Morà, ho superarem... Jo havia pensat en dur-me una foto "teva" per comparar-la...
Quan vulgues; t'avanço que es troba en millor estat de conservació, i sense pagar entrada :)Besets
Claro Morà; es troba en millor estat de conservació...de no gastar-la!!! (je,je,je...)
Alfredo..... primer avís!!!
Per cert, a vista del nombre de visites rebudes: ha segut penjar la foto esta i rebre quasi 200 en un dia. Curiós, no?
ja deia jo que moniketa esta molt contenta per rusia... açó no ho contaba no la tia bruixa....
Sareta, no canvies de tema... i explica perque escrius un comentari i després l'elimines??
Ehhhh, a lo hecho pecho!!!
Dons a mi el que m'agrada és la Rusa i no el pene,
no el suprimeixo a posta, és el blog este que me te mania persecutoria.......
sonieta, tenim que començar a planetjar el viatge. una parada ja està clara, anem fent camí i femnos una ruta, aunque siga aproximada.
se que tu sempre vas davant del vent, així que segurt que ja tens fet un mitg planig.
a mi lo que si que me molaria fer ( segurt q ja l´has pensat) és viatjart amb el transiberiano.
dins del seu superrecorregut ( mongolia i tot¡¡¡) abarca San petersburg- moscou, així q podria ser es nostre transport.
posiblement demà vaig a lo dels visats.
bé. anem fent.
uns superpetons, que t´ anyoro molt¡¡¡¡
Si neu a mogolia porteu-me algo!!
Mongolia mola!
El ferrocarril transiberiano (Транссибирская магистраль, Транссиб en ruso) es una red ferroviaria que conecta la Rusia europea con las provincias del Lejano Oriente Ruso, Mongolia y China.
La ruta principal fue inaugurada tras trece años de trabajo, el 21 de julio de 1904. Con una extensión de 9.288 kilómetros une Moscú con la costa del Pacífico de Rusia, más precisamente con Vladivostok (localizada en el mar del Japón, y cuyo significado en ruso es “poder sobre oriente”), atravesando la mayor parte de la que fue Asia soviética. Esta vía, que atraviesa ocho zonas horarias y cuyo recorrido demanda cerca de 7 días de viaje, constituye el servicio continuo más largo del mundo.
Alfred ets tu o t'ha abduït el google?
La República de Mongolia (en mongol: Монгол улс) es un extenso país sin acceso al mar, su localización está disputada, entre en la región de Asia Oriental y la región de Asia Central. Limita con Rusia al Norte y China al Sur. Su capital es Ulán Bator, en donde radica un tercio de la población total. La Mongolia actual fue una provincia de China que se llamaba Mongolia Exterior.
Esta nación es el remanente del antiguo Imperio Mongol que dominó gran parte de Asia durante el siglo XIII, pero que posteriormente perdió su independencia y fue asimilado por China durante el final del siglo XVII hasta 1921, cuando se pudo independizar con la ayuda de Rusia. Posteriormente en 1924 se proclama la República Popular de Mongolia, y adoptaría políticas comunistas y un acercamiento a la Unión Soviética. Con la caída del comunismo en el país en 1990, adopta una constitución democrática en 1992 y marca la transición a la democracia, con la que el país se renombraría a República de Mongolia.
Es el décimonoveno país más grande del mundo, con 1.565.000 kilómetros cuadrados; no obstante, el país está dominado por estepas y montañas al norte y oeste, y el Desierto de Gobi al sur. De los 2,8 millones de habitantes, existe una alta tasa de nómadas y seminómadas, que ronda un 30%. Un 90% de los habitantes son de la etnia Mongol (etnia), con una minoría de otras etnias túrquicas como el kazajo. El budismo tibetano es la religión mayoritaria del país, siendo junto con Bután, las únicas naciones independientes donde esta religión es predominante.
Alfredo i Guixa( АлФяедо и Гища, en rus d'anar per casa)són dos trompellots de la Xupipandi (Щупипанди).
Alfredo, amb una alçada de 185 cm i un pes de 89 kilos va començar la seua vida pública amb una radical adscripció a la corrent almodovariana de la "moguda" (quins anys locos), fins que la maduresa el va forçar a la seua retirada al koljós de Sant Gregori al juny del 2004, on envoltat de llibres prepara la que ell anomena "revolució constitucional". Una voraç campanya propagandística sobre la ingestió d'Estrella a la Mar Xica (extensió de 354,35 m2) ha guanyat múltiples adeptes al llarg dels anys. És coneguda la seua irrupció a varis estats del món amb la mateixa finalitat.
Guixa també ha conegut els distints usos horaris del planeta. Amb 187 cm d'alçada i pes de 83,50 kg, és un reconegut especialista de la fotografia (la veritat és que el coneixen tots TOTS). Va establir la seua plaça forta al lloc conegut com Malpaso, després d'una cruenta conquesta de la barra. La seua administració musical ha fet possible un resorgiment del lloc. És el remanent de l'antic Guixa, que ben vist al llarg dels decennis no ha canviat tant. Es sospita que l'arc de triomf erigit a les inmediacions del indret on sól descansar (tampoc descansa tant allà, no ens enganyem) està aixecat a mà per les sueques que ha conegut fins ara, en homenatge seu.
Si els podeu veure, no us els perdeu. Sens dubte, el millor grup de rock de la capital.
http://blogs.elpais.com/blogdebloggers/2006/11/haciendo_el_mon.html
http://es.share.geocities.com/muchachasmongolas/2-morrinamongola.mp3
je,je,je!! molt bo, Jota, molt bo!
Entre el Transiberià, la polla d'en Rasputín i les inestimables apreciacions de Morà, la cosa s'està posant fina, fina...
ostia si que esteu informats vosatros¡¡¡¡
home jo crec que fins el jappó no arribarem....
Al Japó no arribeu, ja m'ho imagino, però agafeu el transiverià fins Mongòlia?
Mongòlia ara està un poc de moda. És el país dels nòmades. Diuen que el cel és blau cobat (demà penjaré una foto i veureu que guapo).
Algú ha vist "La historia de camello que llora"? És una pel.li feta a Mongòlia, impressionant!
Si aneu a Mongòlia, jo com Guixa, porteu-me algo.
Esteu TOTS FLIPATS!!!! Però com hem d'arribar a Mongolia?? Que vos penseu que estarem un any per Rússia???
Es que ojo, ehhhhh!!!!!!
Si només de Moscú a San Petersburg hi ha un dia i mig de tren!!! I estan a la vora!!!
Així que els que volen que els portem algo de Mongolia, I'm sorry my friends...
Vale, vale,... jo què sé? Com Sareta parlava de Mongòlia...
Anireu en transiverià o tampoc?
Encara que el trajecte dure unes hores.
Pau... te fotré... :)
Eh, eh! Ara no foteu en bobaes, que jo també vull algo de Mongòlia...O es que només teniu 15 dies de vacances?
...i si no puguera ser pel que siga, a un subenir del museu de l'erotisme de San Petesburg, no li tobariem alguna utilitat Jota?
Com be diu Alfredo, si amb 15 dies no teniu temps de passar per Mongolia pilleu una replica de l'armatoste al museu i al corder jugarem a la cucanya!!
Alfredo jo no els confiaria que ens portaren records del museu de l'eròtica. Més que res perquè estem exposats a que donen regna solta a la mala baba.
La foto de cel cobalt ja la penjaré un altre dia.
Jo ja no vull cap souvenir.
Si no aneu a Mongòlia tot m'és igual... :(
Heu vist? Pau està trist, no us costava res anar a Mongòlia i portar-li algo, no teniu vergonya!
Gràcies Morà, tu sempre seràs un amic.
Hòstia! Raquel ha utilitzat la paraula "abduït", què fort!
Publica un comentari a l'entrada