
TESTAMENT GOZALBO
Avui, dilluns 27, ha sortit publicat açò a Levante de Castelló i demà, dimarts 28, crec que volen recuperar el tema a l'edició general de Levante-EMV. Aquest matí he rebut tres trucades d'un número ocult, que ha penjat en jo contestar. Res, com els dos companys del diari que porten el Cas Fabra han rebut telefonades similars (abans de rebre amenaces més explícites), deixo escrit aquí el meu testament.
A Sònia Ferrer, la flauta dolça que em vaig comprar quan anava a escola i amb la qual només he interpretat "Ratón que te pilla el gato".
A Montxo, el Digital + amb l'opció Barça TV pagada fins al 2008.
A Pau, un llibre de Joan Barril que em vaig comprar i mai no vaig poder acabar. Crec que es diu 'Tots els ports es diuen Elena'.
A Raquel, un carnet VIP per pagar les copes amb un 20% de descompte a l'Azul.
A Sònia Llorach, la meua col·lecció de revistes de bàsquet.
A Jota, res.
A Guixa, la discografia completa dels Hombres G.
A Sònia Lluch, dos paquets de preservatius que vaig comprar optimistament amb una oferta 2x1 i que són a punt de caducar.
A Alfred Foix, un banyador d'H&M que se'm va quedar menut.
A Sareta, el meu Golf.
A Pere, el meu compromís per un món millor.
A Jaume, una càmera de fotos que no em funciona i que em dolia reparar.
A Barceló, un terrenet al costat de Tírig amb dues oliveres que ell sabrà fer passar per mil·lenàries.
DEP